LES PREGUNTES

Els camins es mesuren en preguntes, perquè cada passa és una resposta. I aquesta constant instigació per assolir un nou estat malgrat ferir-nos ens cauteritza i ens atorga l’incommensurable poder de ressorgir a cada instant per més que intentin abatre’t. Ho faran germana perquè la seva manca d’autenticitat els fa vulnerables i en l’intent de pujar-ne a l’efímera glòria, creuran fil per randa que la seva genialitat és inexistent, però l’autenticitat veraç rau en el coneixement propi inalterable per més que els impactes vagin redimint la postura del cos. D’on vens i on vas, depèn de la teva unitat de mesura, que no t’enganyin, que la teva història és molt més que un recompte d’orgasmes puntuals fruits per les circumstàncies, tant et diran el que et manca, que beuràs la copa que t’ofrenen i aleshores, sí, romandràs indefensa perquè la teva ànima haurà baixat finalment els ulls, i després els voltors voldran apiadar-se de tu, i aquella compassió que no és més que una frustració d’amor in- assolida, serà la culpable de que tu mateixa vagis penetrant la planta dels peus al subsòl i esdevindràs un enèmic factible i petit. Callaran tot el que saben per una vida rere les cortines tot fitant l’altre. Però no ho he cregut, dins hi tinc el que em sé, i no espero cap lloança com a mínim immediata. Després la història serà el garbell, i jo no espero pas ser liquada.