UN MON ROSA

la meva sordesa envers l’afonia teva.

I la confusió de portes

al passadís d’un mon rosa.

L’ombra, quan no sóc

et tem preguntes,

I obvia respostes.

Una pluja de plomes

a les illes,

la rendició als braços teus. 
ja no sap a pèrdua.