ON VA A PARAR L''ANIMA

T’esperaré on mor l’intent

I retorna l’esperança.

Allà on l’afònica ànima

colpeja desbocada,
del cor: carcassa del pit

on el silenci  és còmode,

on la presó allibera

 i podem fugir d’heli.

T’esperaré en la ignorància,

d'una platja d'oblit,
en l'illa del record.