LA PROVIDÈNCIA










Ser l’hoste molest de la pròpia vida.
Espectadora, albires
la llunyania, de tu.
Fermes les parpelles
reps el bàlsam de la providència,
miríada de punts de llum
han teixit un vel.


Comentaris

  1. Això de "ser l’hoste molest de la pròpia vida", en relació amb el passat, m'agrada molt.

    ResponElimina
  2. Et felicito per unes breus però intenses paraules.
    Aconsegueixes copsar plenament la sensació de pertànyer-se, o voler-ho fer, a una mateixa.

    Els tres primers versos em semblem sublims.

    Enhorabona!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars