LA NOIA D'AIRE BLAU

RESSENYA

La Noia d’aire blau

Ed. STORNBERG

Autor:   Jordi Roig

Gènere: Narrativa

En Pere Ribot és un poeta de 41 anys que viu a casa dels pares, i treballa en una feina absolutament rutinària heretada del seu pare. La poesia es barreja en una prosa poètica en la què el personatge despulla la seva vida entre el diàleg interior i la narració com  a espectador de la vida dels seus tres millors amics. En Pere sense grans aspiracions en a la vida, la viu d’una forma tranqui-la aparentment, però el seu neguit l’aferra a una capsa verda de records d’on sorgiran les diferents històries que explica. La pèrdua del seu pare, l’impulsa a analitzar la relació amb la seva mare, qui nega la pèrdua del seu marit, ocultant tant com pot tot allò que evoca el seu passat amb ell. Una sandàlia serveix per explicar un amor, i així el pensament d’un Pere que se’ns afigura tímid aflora amb una veu poètica poderosa. Les desavinences que viu i explica amb una calmada resignació indueixen al lector a pensar en un estat d’absoluta conformitat, però pel personatge cada una de les desavinences representa un repte, que anirà superant d’una forma discreta però que prendrà força en el  moment en que una noia sorgida del no-res, d’un aire blau, irromprà  en la seva  la vida i l’impulsarà  a creure de bell nou en l’amor.

L’autor, en Jordi Roig, s’estrena en el gènere després d’una llarga trajectòria poètica, és evident que el vers traspua en les pàgines del llibre, així com exquisides metàfores. El tractament dels personatges és d’un fi equilibri desconec si per induir al lector a desenvolupar la imaginació, per descobrir-los. I la veu interior del Pere tot alternant la narració de cada una de les visions que l’autor observa des de l’imaginari, palesa un argument estudiat que ha anat apoderant-se del ritme d’escriptura, i que juga amb l’ànima que l’escrivia, per esmentar alguns trets que m’agradaria que descobríssiu per vosaltres mateixos.

La noia d’aire blau, ens demostra que per molt banal que sembli una vida, les coses quotidianes ens sacsegen amb la mateixa intensitat i poden resultar tan cruels o més que l’aventura trepidant, a tots aquests trets cal afegir el ritme tranquil de lectura, que s’agraeix immensament  quan la vida ens imposa l’angoixa del vertígens.

Una novel·la blava, capaç de : amb una corrent d’aire  blau, construir el desig més esperat, l’amor.

Sandra D. Roig