MARRÓ PEDRA

A vessar de sang els llavis,

amb les nafres humides,

tot prement el rictus.

L’atàvica frenesia

pel gir en espiral

sabedora d’un malaltís vertigen.

S’havia despenjat una estel.

Va cegar-te l’eclipsi.

Voldries ser marró pedra

Per passar inadvertida dels rius, tots.

Aigua, i tot l’impuls d’un cabalós torrent.