D'ESPELMA

A la nit

se’m afigura el riu de paper d’alumini,

m’assalta al bosc de la memòria

un  vestigi d’un romanç somiat

l’eterna partida  d’idil·li.

Em reverberes

d’un instint tan poderós

que em fa minúscula.

Em fondria als teus braços

d’espelma.