UN VENT OBSCÈ D'ORQUESTRA


Aquesta nit,
Fa un vent obscè d’orquestra:
s’aferra la bugada d’últim intent
es manifesten, les persianes
i fa del tenor la gola, les antenes oscil·lant.

És un vent invers a l’adversitat
fa del coratge, l’abatiment
enlloc d’alçar-te d’impuls. 

Comentaris

  1. Eduard11 de febrer del 2013, a les 14:22

    Un hivern ventós, dur i fred.Però ja arriba el sol i t'alçaràs dalt d'un poema nou, amb renovat impuls. Segur!

    ResponElimina
  2. Sandra D.Roig11 de febrer del 2013, a les 14:23

    Gràcies Eduard! Tant de bo!
    una abraçada. :)

    ResponElimina
  3. FETS A CAPRITX12 de febrer del 2013, a les 7:43

    Tbe del mal tems es pot extreure la bonança d´un poema ,,radere els vidres ,sentir el vent xiular, fa més bona l.estança a la vora de la llar.
    Una sort poder interpretar el fred dsd la vessant del benestar!!
    Salutacions Sandra

    ResponElimina
  4. Sandra D.Roig12 de febrer del 2013, a les 9:17

    Moltes gràcies bonica!
    una abraçada

    ResponElimina
  5. Un Món Paral·lel12 de febrer del 2013, a les 13:20

    Molt bonic Sandra...
    El vent que em fa tornar boig i molesta tant...
    I tu el decores

    Gràcies

    Josep

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars