PURESA MEVA

Aparegueres, puresa, enmig d’immundícia.

M’espera un balb intent

d’el·lipsi en el temps, en el que no érem.

Amb tot l’oblit consumat,

per deixar d’ésser-te

i la partida eterna, abans d’emprendre el camí.

Cóm podria matar en vida

aquell qui em fa sentir viva?.