M'ÉS OCELL

M’és ocell.

Farà de garbell el temps,

si et sabés en zona càlida...

No te’n vagis, amor,

romàs a mitja llum, si vols

tènue 

dins el meu solitari somriure,

dedins la nit,

en l’el·lipsi en el temps

d’haver passat a millor vida

pel fugaç.

No te’n vagis ocell,

queda’t

en la vida d’esquitllentes

tot albirant horitzons indefinits

I rere els meus aquosos ulls

Que ja ho he dit

-palmells al cel esperant la teva llum-