EL MIRATGE DELS SENTENCIATS

Tot obrint-se pas l’obscur,

van profanar-nos amb el consentiment nostre,

dedins la lucidesa

el raig que eixamora veritats

-que sola, que sola!-

Tot cridant fins l’afonia

Cada proba

i van sentenciar-vos amb un miratge.

per més que ocultessin les intencions

sempre els delatà l’impuls.

Ja ho vaig dir no ens volien.