FONDA SOLITUD




Quina solitud més fonda,
ara que el merlot em delata
I que marca les hores
l’abstinència i el silenci.
Reverbera un rubor
I el somriure amorosit
que et reservo.

Comentaris

  1. Eastriver17 de desembre del 2012, a les 13:51

    Què maco... La soledat i la imaginació ens fan ser millors, i preparar-nos per viure més intensament. Més poèticament.

    ResponElimina
  2. Sandra D.Roig18 de desembre del 2012, a les 12:33

    Gràcies East! sempre veus més enllà de les paraules.
    una abraçada

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars