FONDA SOLITUD
Quina solitud més fonda,
ara que el merlot em delata
I que marca les hores
l’abstinència i el silenci.
Reverbera un rubor
I el somriure amorosit
que et reservo.
ABSÈNCIA
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Què maco... La soledat i la imaginació ens fan ser millors, i preparar-nos per viure més intensament. Més poèticament.
ResponEliminaGràcies East! sempre veus més enllà de les paraules.
ResponEliminauna abraçada