COLUMNES DE BLANC

Albirar columnes de blanc que atansen a un cel que es fon en les pupiles.

Trencar les baules que et mantenen suspesa, per avançar una passa més a combatre la matèria real, i deixar en silenci el somni per un temps, cercar imbatible el cero i acomodar-te en posició d’indi per esbrinar el motiu veritable de la covardia de conformar-se.

Cloure els ulls un dia més, i creuar els dits mentre prepares els neurotransmissors cerebrals perquè avortin qualsevol pensament aliè a la cerca de nous camins i a retrobar-me al punt on m’estava. La jo mateixa que en aquest moment ha tornat a perdre els punts cardinals.