PER UNS ULLS D'ABISME PART II
D’insomni que et desvetlla ,
traginar de solituds in assumibles,
què en saben les fúries.
De l’home que dormia...
de guspires per uns ulls d’abismes,
de l’instant que es perpetua
I la cerca fins allà on t’arriben les pupiles.
Què en saben les fúries
de la projecció en l’altre
i de la càlida llum tènue
que tinc per tu,
entre les mans.
Sandra, quin impacte de bellesa... Es com dir, que en sap tothom del que jo vull i desitjo, del que jo estimo.
ResponEliminaGràcies East! intento donar consol a aquells o aquelles que amaguen la solitd i es senten traïts per la societat.
ResponEliminauna abraçada