ASFIXIA

Em segreguen enyor les vàlvules,
rere les últimes pèrdues d’endorfina
la serp en l’asfixia dins les sines,
I el silenci, quallat en plor.
En l’espera inaudita
d’impossibles.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars