MANUAL DE SUPERVIVÈNCIA EMOCIONAL
MANUAL
DE SUPERVIVÈNCIA EMOCIONAL
Hauràs de fermar
feroçment els ulls, uns instants per concentrar en la ment tot allò que
canalitzes I cedir prioritat a altres camins. Empeltar l’oblit a desgana i començar de bell nou després que
has estat objectiu, apartar-te.
Havies d’haver
previst que venia a tota velocitat i preparar-te aprofitant el vent de la
fugida.
Entendre que en la
necessitat d’ésser cadascú exterioritza precisament la identitat d’una manera
diferent a la meva, i que la seducció es tan antiga com l’escriptura. I Hauràs
de tancar els ulls una altra vegada per repetir-te que allò no ho has viscut,
que ha format part d’una estratègia íntima que t’és aliena i ara toca descentralitzar, reclamar la independència
dins somni, i en la vida desprendre’s de l’esclavitud a la que t’havies sotmès sense
adonar-te’n. Escriuré el seu nom mil
vegades si cal, per alliberar-me’n, o potser aniré al meu racó d’inspiració a
soterrar aquell paper fet mil bocins entre la sorra.
M’ha costat una
nit, sí, sencera, d’estrelles que es fonen com llàgrimes, però ja està.
Ara estic preparada
per dir mentalment adéu, i com els senyors des destins redacten fatal i quan hi
ha amor veritable sempre et separen, estic tranqui-la.
Ha estat un temps íntim
que no havia assolit mai sense la imaginació, i allà hi he de tornar. Als cims
dels meus abismes, precisament a albirar les temptacions des de la llunyania.
I en que es basava
l’amor si no és en el respecte per sobre
de totes les coses?, així que em poso la caputxa per les inclemències de
la vida i me’n vaig errant d’aquesta història. M’enduc un munt de lliçons!
El millor de tot, es que he estat jo mateixa!, i aquesta és una excel.lent notícia.
El millor de tot, es que he estat jo mateixa!, i aquesta és una excel.lent notícia.
Què bonic, què cert, i què dur...
ResponEliminaMiguel Hernández ja ho digué:
"Nunca es triste la verdad,
lo que no tiene es remedio
[...]"
Una salutació
Molt ben explicat. El procés del dol és essencial per reafirmar-se. Com en totes les coses de la vida, no es pot tirar pel dret, s'han d'anar complint les passes, els diferents estadis que ens han de portar a ser més nosaltres mateixos, a aprendre del que hem viscut i a incorporar-ho no com a trauma o bloqueig, sinó com a experiència d'aprenentatge, i a ser finalment més nosaltres mateixos que mai. Molt ben expresat...
ResponEliminaEs curiós, però no sabeu el caracter cauteritzador que te en mi l'escriptura, és talment com si el fet d'escriure-ho m'hagués ajudat a assumir-ho.
ResponEliminaMoltissimes gràcies per recordar-me que estis menys soleta!
una abraçada als dos.
Sandra crec que és cert que l'amor sempre s'ha de basar en el respecte a un mateix i a l'altre...
ResponEliminaMoltes persones necessiten escriure quan se senten angoixades, penso que és una bona teràpia.
Petonets.