Som de la mateixa raça, d'aquells que són capaços de recordar el que mai va ser, a tenir-ne malenconia. Bé, també és veritat que tots sabem que el poeta és un fingidor, un mentider emocional, i potser tu no ho ets. És igual; el poema em defineix bastant i és el que compta. L'obra.
Es més bonic recordar el que mai va ser, en el fons sempre resta inmortal, mentre que el que si va ser es deteriora en l'oblit. gràcies! i una abraçada global
certament els records dels camins deixats a la vorera ens porten una melangia diferent, es l'imaginació d'alló que no hem viscut i s'ens torna més real que els propis records viscuts. Quines males pasades ens fant els sommis ................
Gràcies per aquesta bella estampa tardoral... És molt bonic enyorar el que mai va ser, però el que ens ha fet tal com som, és allò que si que ha sigut...
Però suposo que, de tant en tant, va bé voler abastar somnis...
Som de la mateixa raça, d'aquells que són capaços de recordar el que mai va ser, a tenir-ne malenconia. Bé, també és veritat que tots sabem que el poeta és un fingidor, un mentider emocional, i potser tu no ho ets. És igual; el poema em defineix bastant i és el que compta. L'obra.
ResponEliminaEl que mai va ser, l'or.
ResponEliminaEs més bonic recordar el que mai va ser, en el fons sempre resta inmortal, mentre que el que si va ser es deteriora en l'oblit.
ResponEliminagràcies! i una abraçada global
certament els records dels camins deixats a la vorera ens porten una melangia diferent, es l'imaginació d'alló que no hem viscut i s'ens torna més real que els propis records viscuts.
EliminaQuines males pasades ens fant els sommis ................
Gràcies per aquesta bella estampa tardoral...
ResponEliminaÉs molt bonic enyorar el que mai va ser, però el que ens ha fet tal com som, és allò que si que ha sigut...
Però suposo que, de tant en tant, va bé voler abastar somnis...