PRIMERA ABSÈNCIA SOTA CONTROL

Ni la remor del vent trenca la direcció d'aquesta asfixia de serp.
Els dies plens d'hores feixugues, lentes com agonia no permeten la tempesta.
Un estat constant de contenció que no culmina, i l'ánsia de l'espera aglotinant-se a l'àmpit del llavi.
I sí em vires la direcció del dia, d'un sud somort, em gires a un nord per descobrir.