PLUJA
Per més que el meu nom t’aturi
Per mes que el meu
perfum et reverberi
l’aigua esborra les petjades
i la flaire erigint-se s’endurà l’olor.
Res no resta,
un traginar de llast blanc
esborrallant-se per l’aigua
en l’asfalt.
un plec de somnis de paperque el vent t'ha esquarterat.
Mai el vent i la pluja han estat amics del paper. I tot i així l'han omplert obstinats de somnis i paraules.
ResponEliminaI quan els bocins s'envolen de nou sabem que ens queda París.
Que plogui.
ResponEliminaAi amics, sento que tot se'm fon a les mans-
EliminaUna abraçada enorme.