COMFESSIONS

De sobte t'adones que transites empesa pel constant vent de la fugida.T'abandonen constantment tots els intents i acabes fortificant la massa gelatinosa del pit per tal d'avançar-te una passa per davant d'aquell dolor que t'enceguera i t'atura, creient balbament que la història per cíclica es repetirà una i una altra vegada perquè potser, la missio és aprendre a no retenir res més que paraules esparses al crani que s'evaporen en arribar la insconciència. I et sorprens presa  d'un  pànic que et fa córrer i saltar per sobre les pedres atiada per un impuls, que, acabes descobrint que rau de tanta absència i de tant aferrar-te a homes horitzó, Quina merda de covardia que destrueix moments memorables patint constantment pels tres temps; pretèrits, presents i futurs tots ells tan imperfectes.