L'HOME

Ha esperat atent,

la feblesa

i la inequívoca senyal d'atac de la sang.

Va sorgir d'un clar...

Es delia immòbil per la inexistència meva.

Tant sols la tèbia llum

que sorprèn  les ombres

de la lucidesa, el feix,

m'ha mostrat

l'amarga passivitat

amb el que el temps

esborralla l'instant.

Em dol...

el  segell  seu encès a la carn.

Vaig oblidar que era un home

Per fer-lo immortal.