EN PAU SANCHIS, D'HEROICITATS CALLADES

PAU

Pau Sanchis Ferrer

En Pau Sanchis Ferrer qui escriu amb nom de ploma, Pau sif, va néixer el 27 de Juliol de 1978, a la Pobla de Farnals, situat a València. Es dedica a la docència a la Universitat de Zadar (Croàcia), la Universitat en la que ell mateix va introduir un programa de Català que fa una gran tasca amb col·laboració amb  la institució Ramon Llull de les lletres catalanes en la projecció del català al mon i en la descoberta de la Poesia Croata actual.

Al llarg de la seva trajectòria ha estat honorat amb diversos Premis literaris, com ara: Senyoriu d'Ausiàs March, 2004: Tríptic d'un carrer i Vila d'Almussafes - Marc Granell de poesia, 2010: Breakfast at Saint Anthony's Market.

És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València. Actualment prepara la tesi doctoral de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ha publicat els poemaris Ferralla (Quaderns de Rafalell, 1997), Tríptic d’un carrer (3i4, 2005), Premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó de 2004, Viatger que s’extravia (Documenta Balear, 2011) i Breakfast at Saint Anthony’s market, premi Marc Granell de la Vila d’Almussafes 2010, (Edicions 96, 2011). En col·laboració amb Maria Josep Escrivà va preparar l’antologia Ai València. Poemes 1017-2002 (Edicions 96, 2003). Ha estat antologat a Jocs Florals a Cavanilles (Universitat de València, 2005), Joves poetes catalans (Brosquil, 2004) i Solcs de paraules. Antologia de poetes de l’Horta Nord (Llibres de l’Aljamia, 2001). També és autor del blog Viatger que s’extravia (www.pausif.blogspot.com).

Recentment ha publicat per Documenta Balear “ Viatger que s’extravia”, Poemari del qual us ofereixo un tast per tal que conegueu la seva poesia.

Demà tornem

Al goig de viure l’amor foll

I més cafès amb un ditet de Terry

i aquestes grans petites vanitats

de calamars i d’entrepans o versos,

de les cançons, canals o carrerons

que en azimuts de fums alcen columnes

de cants d’amor al nostre clar cambrer.

Cantem, cantem, goliards, amics bells,

camins estrets de fil d’aram del temps

que la veu ve, però l’amor se’n va

com el treball del ritme dels rapsodes,

com les cançons d’estiu en cada platja,

com el meu cos i els vostres cossos bruns.

Cantem, ballem, amb el pudor ufà

dels farallons verticals de colors

escarolats en les mars retrobades.

I posa’m vi, cambrer, que no tenim

dret a cantar, però estigues tranquil,

demà tornem que avui no et puc pagar.

Cambres separades

A casa sols, recordàvem la nit

que vam saber que teníem les mans

fredes com claus en fustes d’intempèrie.

Aquell segon de foc abans d’entrar

al glaç cruel de cambres separades.

En recolzar el cap al teu bressol

ens vam mirar. I ja ho sabíem tot.

Després les mans, els llavis i la nit,

primera nit que no va existir mai

ni tornarà, perquè els somnis s’escolen,

mentre canten els gondolers i els gats,

per l’estrany fons de les mans separades.

A casa sols, ja sabíem que el principi

havia estat un altre instant fugaç,

la pensió resclosida i beata,

els llits llunyans i la mirada còmplice,

i bona nit com qui vol dir espera.

En recolzar el teu cos sobre el meu

vam recordar que ja ho sabíem tot.

Poemes pertanyents a: Viatger que s’extravia.

TITOL: Viatger que s'extravia
Autor: Pau Sanchis
Editorial: Documenta Balear.