RUBÉN LUZÓN

 Imatge extreta , d'els primers gestos del verd, blog de l'escriptora Mercè Climent.

Segurament ja l'heu llegit o el coneixeu però per si de cas, a la secció d'Altres autors, us presento a Rubén Luzón.

Fa temps que vaig llegir un poema seu a la xarxa i em vaig dir a mi mateixa que cercaria la seva poesia, finalment els atzars i Gandia

ho han fet possible, passeu un Bon dia!.

Us deixo amb la poesia de Ruben Luzon.

RUBÉN LUZÓN

Rubén Luzón (València, 1982)

Llicenciat en Filologia Catalana i llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de València. Ha escrit treballs i articles d'investigació per a diverses publicacions, així com ressenyes i textos variats de crítica literària, majoritàriament com a Imatge extreta de els primers gestos del verdcol·laborador de la revista Caràcters. La seua trajectòria poètica es va iniciar amb la publicació de Cames ajudeu-me (Denes, València, 2005), obra guanyadora del IV Certamen César Simón de poesia. Posteriorment va ser inclòs a Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans (Documenta Balear, Palma, 2008). Amb el seu segon i últim poemari publicat fins ara, Baladaspirina (Edicions 62, Barcelona, 2008), va obtenir el XLVI premi de poesia Ausiàs March de Gandia.

TASTET DE POEMES,

Aquest cos estimat, de formes esborrades,

que no podem retindre contra la nostra pell

més que els segons que dura un crit involuntari;

aquesta vaporosa amalgama d’indicis,

obaga esmunyedissa on sempre fa bon clima

malgrat els vots que es trenquen i l’escuma de l’odi;

aquesta fossa fonda on esbarriem càntics

i empremtes de l’amor, que deixen de ser nostres

quan volem posseir-les, com el nom i la pàtria;

aquesta llet rosada munyida fa una estona,

borbollejant encara, on suren vells enigmes,

crostes serpentejants despreses de la calma;

tantes imatges, tantes figuracions d’aigua

teixides a l’atzar sobre llençols de seda,

tants retalls d’immodèstia, conformen el mosaic

on es mesclen les ombres d’aquesta trista joia

que podem pressentir com una set antiga,

imponent i callada; com un desig del dia

que es busca a si mateix en tots els nostres gestos...

Hi ha matins sense escrúpols, disciplinats i lliures

com el vol dels ocells o l’aleteig dels peixos.

De Cames ajudeu-me (2005)

Amb brúixola i compàs cercaves nous destins

i llengües d’acollida en contrades llunyanes.

Quan s’estripava l’alba, veies créixer les ganes

d’udols d’alga als malucs dels campions marins.

Cada lloc t’oferia projectes de camins,

revolts inesperats, plançons i tramuntanes.

Als teus angles bovins rajaven les magranes

amb què es torcaven l’ànsia els mosquits clandestins.

Abans que el sol cogués els pans de la promesa,

vingué l’herpes conill a alliberar-te els ossos

i omplir-te la mirada de flors i petitesa.

Que vells són els volcans que governen els cossos!

L’alè et féu presoner d’una llegenda encesa

que, per manca de temps, malversares a mossos.

De Baladaspirina (2008)

Hi ha una agonia lenta que ens precedeix,

un món anterior de llengua sucosa.

L’endevinem en la textura granítica d’un bust

on s’emmantega cofoia la llet dels orígens;

l’endevinem en la creixença pausada dels coralls.

Cadascú hi pot llegir el seu naufragi

de sang: apostar totes les fitxes al número

set, després al número tres, després al dotze

o al quaranta, quaranta jornades en el desert

sotmesos al baterell implacable del sol herald

on tard o d’hora reposaran els nostres ossos.

Per recompondre el nostre arbre genealògic

ens cal una paciència d’ase i, fent simple qualsevol judici,

aprendre l’amor en els ulls rebentats dels perdedors

(misericòrdia i kyrie-hosanna-et plebs tua

laetabitur in te (dies irae etc. o inevitable

Coca-Cola ora pro nobis)). No té res a veure

la claudicació amb la greu inèrcia esperançada.

De Baladaspirina (2008)

Rubén Luzón en Escriptors al terrat. Abril 2010. from Mercè Climent on Vimeo.