CONVERSES
2---Hi ha molt poca informació, es increïble que encara estiguem igual, us asseguro que per cada presentació
d'una dona van tres per homes---
3---Doncs jo crec que no assolirem la normalitat si no ens barregem, es evident que per quantia som menys---
4---Si no la fan ells, caldrà que la fem nosaltres---
2---Caldrà---
I com ho farem per assolir la normalitat? de totes maneres jo he anat a presentacions de llibres de poetes homes,i només hi havia quatre gats...
ResponEliminaEl que passa que d'homes poetes n'hi ha més i en conseqüència també n'hi ha més de coneguts, però quan una dona ho és, també té èxit a les presntacions.
Petons,
M. Roser
Bon dia! tens raó! de vegades hi ha poca gent o molta, però poques son les que arriben a publicar, que és aqui la diferència, si una dona guanya un certàmen fan una menció, si un home el guanya surt per la tele.
ResponEliminaSon aquestes les diferències, el que costa és arribar.
Gràcies pel comentari, una abraçada!
No crec que hi hagen menys dones que escriuen poesia que homes. Tampoc pense que aquest siga el problema, és a dir, no és una qüestió numèrica de quantitat sinó és més subtil. És una qüestió de valors. Els prejudicis que envolten la qualitat d'una obra remeten moltes vegades a les sexuals. Hi ha una poesia emergent de dones que crec que és molt important però que se les desitja per ixir a la llum. I moltes vegades em pregunte perquè, ja que atenent a qualitat literària no s'explica. Hi ha encara aquest prejudici de que les produccions artístiques d'homes seràn un èxit més segur que de dones, ja que 'segurament' serà més bona i 'segurament' arribarà a més gent. Això em pareix un pensament arcaic, les dones al segle XXI llegeixen moltíssima poesia tant o més que els homes. Si molta gent pensa que hi ha poesia en general i no d'homes o de dones, doncs fem-ho així, qué es veja que de veritat n'hi ha perquè ha ixit a la llum. Sino quedarà com sempre a l'ombra.
ResponElimina