EN DAVID MARTÍNEZ I ALTRES HISTÒRIES

Tot sopant m'ha vingut al cap una frase que em va dir Clídice ja fa temps, venia a dir-me que hi ha una edat en la que els nens creuen fidelment allò que diuen els pares com si fóssim posseïdors de la veritat absoluta.
El meu fill és d'un tarannà que amb les advertències de perill no en te prou, ell ha d'experimentar i aprendre de l'experiència per si mateixa, és per això que en un impuls em vaig inventar a en "David Martínez", i així cada cop que pretén dur a terme un acte temerari, li explico la història del pobre David Martínez que en va patir les conseqüències del seu atreviment.
Així per exemple, quan en David Martínez va voler jugar al sorral del parc sense sabates es va clavar un vidre pel qual es va quedar sense colònies, tant és la creença de que en David Martínez és real, que quan ell sap que allò que està a punt de fer comporta un perill em diu directament:
-I aquí no li va passar res a en David Martínez, mamà?

I aleshores continuen les aventures d'aquest pobre nen que te molta mala sort.
En una ocasió va confondre David Martínez per Miguel Hernàndez, i em va preguntar tot seriós:
-Mamà que li va passar a en Miguel Hernàndez?
Adaptar la biografia de Miguel Hernandez a p5, se'm feia prou difícil i no va ser fins que el vaig atabalar a preguntes que em vaig adonar de la seva confusió.
Fa dues setmanes vam sortir de comprar una pistola de plàstic del basar dels xinesos, en pujar al cotxe vam veure passar una patrulla dels mossos d'esquadra, i l'acte reflex del meu fill fou amagar-se la pistoleta dins la jaqueta.
Clar, vaig pensar si n'és conscient de la il.legalitat de les armes!, que s'amaga una de plàstic!.
Al adonar-se que observava el seu impuls, em va dir:
-Veus, mama? si jo fos en David Martínez ja m'haurien detingut!
Crec que en el fons sap perfectament que no hi ha ningú capaç de reunir tanta desgràcia amb una vida, però que li agrada imaginar i les històries com a mi és segur.