AD'ART: PARAULES D'UNA NIT D'HIVERN

Ahir vam anar a recitar amb els companys i amics D'Ad'art, al café del carrer ciutadans.
Arribar a una ciutat com Girona al bell punt de lluna plena i passejar a la vora del reflex d'un riu, estressats és el que vam fer primer perquè arribàvem tard, molt tard, tenint en compte que ens va passar totes les coses possibles en un sol viatge. Una aturada de tres quarts d'hora, després ens vam perdre a peu. Fins al punt que vaig preguntar a cinc persones on era el carrer i jo anava atiant aquell bon home perquè s'expliquès més ràpid.
Finalment em vaig fer visible a L'Alex Nunes i ens van apuntar.
Com veieu a les imatges el local era ple de gent. i la poesia va brollar en tots els seus estils i en tots els idiomes, poemes en Francès, en alemany de Bertol Brecht traduïts novament per l'autora en Català, poemes en Italià, i poderoses proses poètiques en Argentí que ens translladàren a diferents mons des d'un raconet de Girona.
Veient els estils que anaven desfilant vaig explicar que a la vida diürna sóc tele operadora, i parlo molt i això fa que a la nit sigui mínima, i que la meva poesia es breu però intensa.
Una qualitat de públic excels, que va quedar-se suspès en sentir al Carles, qui després em confessà que havien aplaudit al final, clar home! estaven suspesos com jo i l'Emma que si que el vam interrompre aplaudint,
:).
Vaig tenir l'ocasió de sentir a en David Casadellà, company de SEMPER que encara no havia sentit mai, i descobrir el seu estil, conceptual i transgressor.
Vam haver de marxar sense poder-nos acomiadar que teníem dos hores i mitja de viatge, però sempre ens quedarà el recital i la lluna plena banyant el riu, i les il.lusions.
Gràcies Ad'art!