COSES MEVES

Bé, correcte.
He rebut els sms que esperava més un, he constatat que sóc la impulsiva més desagradable del mon.
Però també mentre xerraven pels colzes, he col.locat els anells d'or dins la copa, observat com es consumien les espelmes i repassat mentalment l'any que estava a punt d'esmunyir-se en un curós repàs mental.
com ja saveu la meva passió (com la de moltíssima gent) és la Literatura, i aquest any ha estat apassionant, en quant a moviment poètic. per descomptat, però també ha estat un any de pèrdues, no es poden negar certes 'evidències. El temps passa indefectiblement sense calibrar allò que ens ofereix,  ens dona dolç i amarg sense que tinguem poder d'intervenció. Som titelles de les circumstàncies, i hostes d'una vida en la que, la majoria de vegades se'ns endú.
I aquest que ve, serà l'any de "surfejar" les ones de la vida, d'alçar-me sobre les onades, i d'agraïr cada detall minúscul, aprofitant les hores millor viscudes, i en aquest repàs rememorava:
la pèrdua de L'Anna, i d'altres que toquen al Carles i a L'Emma i que igualment m'han commogut.
Però també hi han hagut de positives que recordo amb afecte.
La presentació del llibre de Ricard, la primera obra de'n Santi, la de Na Laura Dalmau, la de Silvia Bel,
dos actes a Girona, una antologia poètica "POETES A LA XARXA", múltiples presentacions, el Poètic VIJAZZ, i grans coneixences i col.laboracions.
Lo Càntic, Gandia, un munt de coses meravelloses que m'han passat en aquest 2010 que el fan memorable, Ciutatoci, i malgrat en alguns moments se'm ha esvanit l'esperança per complet.
Puc dir ben alt, que estic bé, que tinc al costat als que estimo, i que la vida encara em dona tota la llum quan em sobrevé la foscor.