L'OMBRA DE LA SOSPITA
D'ençà de la coincidència genètica que m'atorga el gènere, del cromosoma més o menys casual, que portem a dins la tènue silueta de la sospita perceptible al besllum entre pell i ós, que ens sotmet en cada una de les nostres empreses al qüestionament constant dels nostres èxits, en cada un dels àmbits on intentem surar, o simplement assolir la visibilitat ens convertim en una presa fàcil pels detractors, de tal forma que els esforços no gens menyspreables de superar-nos i d'assolir un espai acaben sent relativitzats per el no gens-menyspreable esforç del favor sexual.
I tot això no va per ningú, es fruït s'una reflexió íntima, sense cap intencionalitat, perquè sóc del parer que al marge de l'opinió pública del jurat, hi ha un fet absolutament revelador, que es la qualitat innegable de l'obra.
Per més que s'entestin a dir, i a dir, el que veritablement el lector avalua, és la capacitat, i aquest fet és indefugible per més rumorolgia popular que s'hi afegeixi.
Ja fa temps que m'he adonat que per una coincidència genèrica i per una qüestió bàsica d'edat, es posarà en dubte la meva rigorositat i la d'altres escriptores.
Tenint en compte que algú empri la intel·ligència del cos, (en l'hipotètic cas que així sigui), perquè si crec en l'existència de cert tipus de gent que saben emprar-la, indistintament dels seus cromosomes, fos utilitzat amb l'objectiu d'assolir una fita, cadascú es ben lliure de fer-ho si els seus valors li ho permeten,sempre s'inculpa a l'escriptora com a responsable i la mateixa carrega de dubte s'hauria d'originar en aquells membres del jurat que hi participessin.
Per tant, perquè crec que hi han dones bones, de qualitat innegable. I perquè sí també potser hi han favoritismes, no es just que sempre aquestes situacions de favor ens inculpin.
Potser la condemna de la natura ha estat des de la naixença, passar-nos la vida esvaint sospites innecessàries provocades per aquells que en el fons encara pensen en que tenim un cervell lleugerament disminuït als seus per una qüestió bàsica d'autoestima quan segurament reduïts a un escalf no parlarien tant.
I tot això no va per ningú, es fruït s'una reflexió íntima, sense cap intencionalitat, perquè sóc del parer que al marge de l'opinió pública del jurat, hi ha un fet absolutament revelador, que es la qualitat innegable de l'obra.
Per més que s'entestin a dir, i a dir, el que veritablement el lector avalua, és la capacitat, i aquest fet és indefugible per més rumorolgia popular que s'hi afegeixi.
Ja fa temps que m'he adonat que per una coincidència genèrica i per una qüestió bàsica d'edat, es posarà en dubte la meva rigorositat i la d'altres escriptores.
Tenint en compte que algú empri la intel·ligència del cos, (en l'hipotètic cas que així sigui), perquè si crec en l'existència de cert tipus de gent que saben emprar-la, indistintament dels seus cromosomes, fos utilitzat amb l'objectiu d'assolir una fita, cadascú es ben lliure de fer-ho si els seus valors li ho permeten,sempre s'inculpa a l'escriptora com a responsable i la mateixa carrega de dubte s'hauria d'originar en aquells membres del jurat que hi participessin.
Per tant, perquè crec que hi han dones bones, de qualitat innegable. I perquè sí també potser hi han favoritismes, no es just que sempre aquestes situacions de favor ens inculpin.
Potser la condemna de la natura ha estat des de la naixença, passar-nos la vida esvaint sospites innecessàries provocades per aquells que en el fons encara pensen en que tenim un cervell lleugerament disminuït als seus per una qüestió bàsica d'autoestima quan segurament reduïts a un escalf no parlarien tant.
"cadascú es ben lliure de fer-ho si els seus valors li ho permeten,". Subscric la frase. És un tema pelut, la veritat. M'agradaria pensar en un món no competittiu en què tothom obtingués el que s'adeqüés als seus deisitjos. Però hem d'acceptar que no és així, i que s'han d'establir sistemes selectius. Des d'aquesta premisa, el que és just és que en cada procés es tinguin en compte per avaluar les habilitats i competències requerits en aquell procés, i no d'altres amb què no tots poden competir. Certament, els lectors avaluaran en funció de valors literaris, en el cas que proposes, però el problema és que probablement no els arribarà, o no els arribarà igual, el material de qui ha sabut moure's en els cercles on es juguen els premis i les edicions promocionades que el que es limita a fer la tasca literària a casa seva, traient el millor de dins seu.
ResponElimina