CONSOL (RENE CHAR)

Pels carrers de la ciutat va l'amor meu. Poc importa
on vagi en aquest temps trencat, Ja no és el meu amor;
qui vulgui pot parlar-li, ja no recorda...
qui va estimar-lo veraçment?
El meu amor busca la semblança
en la promesa de la mirada. L'espai que recorre
és la meva fidelitat. Dibuixa l'esperança i de seguida
la desprecia, prevaleix sense formar-ne part.
Visc al fons d'ell com un pòsit de felicitat,
desconeix que la solitut meva és el seu tresor, és el gran meridià on s'inscriu el seu vol,
la meva llibertat el buida.

Pels carrers de la ciutat va l'amor meu. Poc importa
on vagi en aquest temps trencat, Ja no és el meu amor;
qui vulgui pot parlar-li, ja no recorda...
qui va estimar-lo veraçment, i li envia llum des de la llunyania
per que no caigui?

CONSOL RENE CHAR
(per aquesta nit).