LA NOSTRA DIADA

Ja feia dies que el meu home volia anar a pescar al riu, a mi, francament em feia més patxoca anar a "LA SETMANA DEL LLIBRE EN CATALA" i més concretament a l'estant de QUIOSC.CAT on poder per fi tenir a les mans alguns exemplars de LA  LLUNA EN UN COVE, o DONES.
Però com que, en alguna cosa tard o d'hora hauràs de cedir ens hem alçat d'hora per anar al riu.
Tot sortint dels Monjos, el meu fill plorava, tot dient:-que jo no vull anar a cap riu! que jo em vull quedat a casa!-
De vegades es una mica pesadet però quan ha vist als trabucaires del ball de Serrallonga s'ha decidit ràpid.
-Tira, tira Papa, que venen els de Serrallonga!
Aixi que tots contents cap al riu, a la papereria buscava EL PUNT però nomès en porten un i està encarregat, així que mhe endut L'AVUI, diari en el que pretenia seguir la diada un cop establerts al futur "riu".
Finalment, una manta sobre una roca, el cant dels ocells (el de veritat), la remor dels dolls d'aigua i el meu fill tirant pedres, mentre el seu pare anava dient:
-Han picat, han picat!-
I el que havia picat era un códol enorme on s'havia quedat enredat l'ham.
Mentre jo perplexa observaba una anunci de la Coca-cola tota pintada de senyera on resava:
Coca-cola els desitja Bona diada!. Estan en tot aquests!.
Pescar, pescar com qui diu no ho hem fet, però riure, estar tranquils i gaudir de l'aire pur, mentre comentàvem les noticies ha fet de la diada, una diada especial.