LES SENYALS
Avui, ha estat un dia estrany.
Un client m'ha dit-ni t'imagines la alegria que dones quan rius-, i ha estat just en aquest moment que m'he adonat que feia dies que no reia, segurament son les ganes que tinc ja de desconnectar i de desaparèixer.
Però no ha estrany pel fet que m'adones que potser he estat últimament somorta, i grisa. Han estat altres coses.
La primera es que avui fent la migdiada he somiat que rebia el mail que justament he rebut, es curiós tot plegat però feia dues setmanes que no en sabia res i just després del somni.
Creieu en les senyals?, jo sí.
Perquè justament avui he fet una cosa bona per algú que no ho sabrà, i com si ens haguessis connectat de cervell, ell ha fet una cosa bona per mi i (que se suposa que no sé).
Tot plegat un dia de senyals.
Fa temps que vaig decidir desconnectar mentalment d'algú, i ho havia aconseguit amb pràctiques molt poc serioses però que almenys em van fer riure de valent i minimitzar els danys colat-erals de no pensar en res més.
Quan ja no esperes res és quan la vida et sorprèn (suposo) perquè amb l'esforç que m'havia costat.
Res, que tornaré a les meves pràctiques de bruix-eta casolana.
I escriure un encanteri per tal que faci el que ha fet algú altre, deixar-me ser feliç.
Potser l'únic que m'ha apreciat una mica.
Agraeixo a la Providència
la divina senyal
de saber-te,
I a la intuïció
haver-te triat a tu.
I vosaltres creieu en les senyals?
Un client m'ha dit-ni t'imagines la alegria que dones quan rius-, i ha estat just en aquest moment que m'he adonat que feia dies que no reia, segurament son les ganes que tinc ja de desconnectar i de desaparèixer.
Però no ha estrany pel fet que m'adones que potser he estat últimament somorta, i grisa. Han estat altres coses.
La primera es que avui fent la migdiada he somiat que rebia el mail que justament he rebut, es curiós tot plegat però feia dues setmanes que no en sabia res i just després del somni.
Creieu en les senyals?, jo sí.
Perquè justament avui he fet una cosa bona per algú que no ho sabrà, i com si ens haguessis connectat de cervell, ell ha fet una cosa bona per mi i (que se suposa que no sé).
Tot plegat un dia de senyals.
Fa temps que vaig decidir desconnectar mentalment d'algú, i ho havia aconseguit amb pràctiques molt poc serioses però que almenys em van fer riure de valent i minimitzar els danys colat-erals de no pensar en res més.
Quan ja no esperes res és quan la vida et sorprèn (suposo) perquè amb l'esforç que m'havia costat.
Res, que tornaré a les meves pràctiques de bruix-eta casolana.
I escriure un encanteri per tal que faci el que ha fet algú altre, deixar-me ser feliç.
Potser l'únic que m'ha apreciat una mica.
Agraeixo a la Providència
la divina senyal
de saber-te,
I a la intuïció
haver-te triat a tu.
I vosaltres creieu en les senyals?
No soc massa de senyals, coincidències o fortunes. Mandra en pensar-hi, suposo.
ResponEliminaEn canvi soc molt de la força del somriure al dia a dia. Fins i tot en èpoques de no massa motius, m'imposo dietes de somriures "pèl forçats" que, amb les hores, acaben resultant naturals i amanint el dia.
Bona pràctica Òscar, haure de fer una dieta com tu.
ResponEliminaAl telefon el somriure es obligatori per un tema de comunicació però la rialla natural costa més.
Gracies pel coment.
Una abraçada.
Hola, bé he arribat a les teves "papallones de llum" i la veritat és que no sé com, suposo que això de anar de bloc en bloc té el seu efecte. Però m’ha fet somriure i he pensat que potser és un “senyal”.
ResponEliminaM’agrada’t el teu bloc i aniré passant de tan en tan si no tens cap inconvenient.
Gràcies,
;)
Cada dia tenim centenars de senyals, sols en veiem alguna, i de tant en tant, si no seria un esgotament destriar-les totes!
ResponEliminaBona nit papallona!
Tris: Benvingut/uda a la Crisàlide!
ResponEliminaserà un plaer que passis per aqui de tant en tant o sempre!
:)
Ferran: jajaja, es que sóc una gran observadora i crec en que els fets sempre van encadenats i en l'atzar seqüencial.
Gràcies pel coment!