LA PLASTICITAT DEL LLENGUATGE
Escrius el que vols dir o simplement el que t’agrada dir?.
Aquesta va ser la pregunta d’ahir a la nit que va sorgir d’una conversa amb el meu fill.
Primer va dir-me:
-mama, juguem a “penis”?
-“penis?”, que és “ penis”?
-allò que agafes la raqueta i fas Pam i Pam!
-Ah! Això es diu tenis!
- a mi m’agrada més: “penis”
-i a mi, però no es diu així, si dius “penis” la gent no sabrà quin esport és.
-si però tu ho has sabut, on és la pilota de “penis”?
-evidentment però quan m’ho has explicat, d’entrada no.
mira dins la teva granota que hi deus tenir alguna.
-No, ho vaig mirar demà
-Marcel ho vas mirar ahir!, demà encara no ha passat i ahir sí
-a mi m’agrada més demà
-si però no pots saber que passarà demà només pots saber el que ha passat.
-donçs jo penso dir:demà
-donçs digues el que vulguis però la gent no t’entendrà
-mama, tu si
-Perfecte però jo no penso jugar a “penis”, ni vaig tenir un fill que parlava malament demà!
NOTA: Després vaig pensar que a mi també m’agrada dir les coses com m’agrada dir-les i crec que a partir d’ara tornaré a l’arrel dels meus poemes, a les meves paraules.
Demà es una paraula preciosa.
Encara m’eriço quan penso amb els lladrucs de la bèstia de Valldoreig.
ResponEliminaQuan ens tornaràs a fer por, Sandra?
jajajaja, et's únic!
ResponEliminaaviat, ben aviat.
m'hi posaré t'ho prometo.
t'abraço
"tornaré a l'arrel dels meus poemes" i el cel es trencarà en mil bocins que diran el nom de les meves coses. Una abraçada!
ResponEliminaei! moltes gràcies, Ricard!
ResponEliminaes important tornar a l'arrel i no enlairar-se massa, qu quan més pujes mñes dura es la caiguda.
Una abraçada
el meu gran també en deia "penis" i més d'una enrojolada m'havia fet agafar tot passant pel davant del club de tennis: "mare mira! juguen a penis!" cridant :P però el procés d'aprenentatge és un dels millors de tenir fills :)
ResponEliminaClidice! tant de bo el meu s'assembli al teu!
ResponEliminajajaja.
si que es genial, montse. Es únic!
una abraçada