VEURE PELS ULLS DELS ALTRES
Gairebé tothom coincideix en que: l'empatia es una gran qualitat que permet entendre la posició dels altres, i assentar les bases de la solidaritat.
Però no deu ser empatia, això meu. Perque no només em fa posar-me en el seu lloc, sino que, a mès a mès puc veure pels seus ulls, plorar per ells i elles com si ho visqués jo, i sentir ben endins el seu dolor.
Quan vaig aterrar a Vilafranca, després de tota la vida a Hospitalet, fou dur deixar de veure tan sovint als meus amics, i la vida que duia per endinsar-me en un poblet on no hi ha de res, i acostumar-me a aquest desert silent no va ser fàcil.
Vaig apuntar-me a l'associació de poetes, per saber si ells i elles també eren víctimes de la meva hipersensibiitat.
Hi ha d'haver una paraula que defineixi, perquè allà on la gent riu jo ploro.
Per exemple hi ha una seqüència del "diari de bridget Jones" on ella canta la cançò "living alone" absoutament alcoholitzada, la gent al cinema reia, i jo no podia parar de plorar amb el rictus desencaixat, i mirant a terra pel pànic que em produiën que algú veiés les llàgrimes a contrallum.
Mentre la resta reia, jo veia la inmensa solitut d'una dona amb trenta i pocs, sola a casa seva amb una ampolla de Vodka.
Aixi amb la resta, prohibida a LLista de Schlinder, em vaig atrevir amb la Vida es Bella de Roberto Verigni, per acabar amb els ulls coents i el pit colpit.
Quan era petita, davant d'escenes de Violencia o de suspens, em tapava la cara amb un coixí i esperava que el meu germà digues:
-Ja!- quan havia passat l'escena, a ell li pasava igual però quan la tendresa era extrema, aquel punt culminant en la que el noi acarona el serrell de la noia després del patiment de tota la pel.icula, aleshores era jo qui amb ulls plorosos deia:
-Ja!-.
Hi ha d'haver una paraula d'aquest defecte meu, el meu patiment no pot ser mai una virtut. Per a definir com es diu quan veus pels ulls dels altres.Crec que aquesta paraula "com es digui" està relacionada amb la meva forma d'expressar-me.
us abraço.
www.youtube.com
Extret del You tube
Però no deu ser empatia, això meu. Perque no només em fa posar-me en el seu lloc, sino que, a mès a mès puc veure pels seus ulls, plorar per ells i elles com si ho visqués jo, i sentir ben endins el seu dolor.
Quan vaig aterrar a Vilafranca, després de tota la vida a Hospitalet, fou dur deixar de veure tan sovint als meus amics, i la vida que duia per endinsar-me en un poblet on no hi ha de res, i acostumar-me a aquest desert silent no va ser fàcil.
Vaig apuntar-me a l'associació de poetes, per saber si ells i elles també eren víctimes de la meva hipersensibiitat.
Hi ha d'haver una paraula que defineixi, perquè allà on la gent riu jo ploro.
Per exemple hi ha una seqüència del "diari de bridget Jones" on ella canta la cançò "living alone" absoutament alcoholitzada, la gent al cinema reia, i jo no podia parar de plorar amb el rictus desencaixat, i mirant a terra pel pànic que em produiën que algú veiés les llàgrimes a contrallum.
Mentre la resta reia, jo veia la inmensa solitut d'una dona amb trenta i pocs, sola a casa seva amb una ampolla de Vodka.
Aixi amb la resta, prohibida a LLista de Schlinder, em vaig atrevir amb la Vida es Bella de Roberto Verigni, per acabar amb els ulls coents i el pit colpit.
Quan era petita, davant d'escenes de Violencia o de suspens, em tapava la cara amb un coixí i esperava que el meu germà digues:
-Ja!- quan havia passat l'escena, a ell li pasava igual però quan la tendresa era extrema, aquel punt culminant en la que el noi acarona el serrell de la noia després del patiment de tota la pel.icula, aleshores era jo qui amb ulls plorosos deia:
-Ja!-.
Hi ha d'haver una paraula d'aquest defecte meu, el meu patiment no pot ser mai una virtut. Per a definir com es diu quan veus pels ulls dels altres.Crec que aquesta paraula "com es digui" està relacionada amb la meva forma d'expressar-me.
us abraço.
www.youtube.com
Extret del You tube
“Un pagès, un caçador, un soldat, un periodista, fins i tot un filòsof es podrien fer enrere, però res no pot acovardir el poeta, perquè actua per amor pur”. Thoreau,
ResponEliminaPensa que posar-se al lloc dels altres és tant difícil que la majoria no ho fa. Fa massa mal i ens deixa massa vulnerables...
ResponEliminaNo sé si és un defecte o una virtud. El que sí sé és que ets molt sensible i això mai pot ser dolent...
En la meva opinió això teu no és empatia. Senzillament és amor.
ResponEliminaQuan estimem, no només ens posem en el seu lloc, no només entenem el que poden sentir, sinó que ho sentim amb ells...
No és fàcil.... Ànims!
Eukleria
Gracies, Thera i Eukleria!.
ResponEliminaPero el meu germa em va dir un dia que no havia nascut per a soportar el mon, i es fa dur als 35 educar a un nen intentant el.ludir la meva sensibilitat per a que ell no plori com jo...
Us abraço.