VAN TRONTOLLAR UNS NOMS

Amb silenci d’espina,

traspuaven hores per les natges,

degotàvem mel, com una por.

Vam caure abruptes al vertigen;

van trontollar uns noms.

Anònim30 d’abril del 2010, a les 4:14
M'agrada el moviment que insinuen els teus versos, van davallant cap a la intensitat i els plaers suaus. Felicitats pel poema! ricard99 (última ronda)
ResponElimina
Respostes
romanidemata30 d’abril del 2010, a les 5:01
jo la trobo delicada, amorosa més que eròtica, no insinua erotisme, traspua unió, amor.

salut i bon cap de setmana
ResponElimina
Respostes
Albert Lázaro-Tinaut30 d’abril del 2010, a les 5:11
L'erotisme expressat amb ben poques paraules. M'agrada.
ResponElimina
Respostes
Sandra D.Roig30 d’abril del 2010, a les 13:02
Moltíssimes gràcies pels comentaris!.
Ricard; tu també ets a "Poetes a la Xarxa", esraria bé que poguessis venir..
Joan; gràcies per la teva percepció, hi ha una mica de tot en el poema.
Albert; Benvingut a la Crisàlide,m'agrada reduir els sentiments a la mínima expressió.
ResponElimina
Respostes