LA PROPOSICIÓ DESHONESTA

Estimat Carles,

Aquest mati he rellegit el poema que em vas dedicar d’en Joan Margarit, aquest ha estat el ble que ha encès la flama dels múltiples records irrepetibles, que hem compartit l’Emma, tu i jo. Vosaltres dos m’heu afermat la mà per saltar algun bassal de llàgrima.

Després d’aturar la meva activitat quotidiana, m’ha sobrevingut el petit impuls líric de fer-te un poema, no només com agraïment si no que aprofitant l'avinentesa fer-te un xic de xantatge emocional i instigar-te a compartir amb mi (si ens fos possible) el petit espai de vers en el que convertiríem la sala del Moli del Foix, per tal de vessar els versos que se’m cauen a les nits, i enlairar alguns anhels per l’estança, en públic.

Espero que t'agradi el poema, diré que, podem fer un recital sense pretensions partint de la intenció pura de l’inici.

Brandant  el vers

per conquerir terres promeses.

Vessant  penúries

i esquitxant-nos les quimeres;

 he plorat les coses

que no m’has dit.