EL TEATRE BUIT

El teatre buit, es un cofre que en obrir-lo destapa històries, veus declamant, il.lusions primeres, algún fracas, i llum que obre la memòria d'aquells que es van deixar les hores en la pell dels personatges.
Sempre, m'han agradat els teatres buits. Quan era petita i veia que estaven netejant m'escolava cinc minuts al de l'escola. El temps suficient per a que el servei de neteja digués:- Fora d'aquí!-.
Amb aquell ímpetu de qui transgredeix allò que esta prohibit, i amb l'adrenalina infantil al màxim.

Després vingueren els assajos de dansa, i el ressò de la música i les veus. Aquell ressò que obria la clau de pas de la meva imaginació infantil, i provàvem els focus i l'equip de música. Ara, que el teatre es buit, no deixo de preguntar-me cóm haguera estat la nostra funció. No esperava pas públic ni focus, però si entrar al nostre teatre i recordar l'obra. Com una actriu a les acaballes celebra la seva memòria de Glòria.