MOMENT DE PAU

T'esperaré sota un clar de lluna.
No importen les vides que em costi, t'esperaré fins que ho descobreixis.
T'esperaré fins que se't calmi la frenesia, que et sacseja per recuperar temps perdut.
 amic, amor no hi ha temps perdut. No has exhaurit els dies, ni les hores.
Almenys a tu et van estimar, en algun moment i allò!, allò company no s'oblida.
Les coses han de seguir la seva evolució natual, i aquesta era la nostra: exhaurir-nos abans de ser.
Aquesta no-existència estava escrita.
No se per qui, ni m'importa.
Només puc dir-te que guardo un minut de silenci. Ara no puc dir res que superi el que sento, o ni que aconsegueixi explicar-ho.
Solia pensar que no hi havia res capaç de tallar aquesta llengua, i si,  hi ha quelcom, que no m'atreveixo ni a dir.
Una llàstima desaprofitar aquest sentiment, creu-me.
Però ara, pasi el que pasi. et guardo un minut de silenci. Un respecte que professo desde l'admiració,