LA CIUTAT ESTRANYA

Adès havia estat

un ordre desendressat,

una remor en constant evolució

que aprofunditza en el punt àlgid

que sona un clàxon.

Adès havia estat

l'olor de la Xurreria:  una flaire dolça

que et duu de zombie

a llepar-te els llavis.

Ara cau la nit,

s'alça un sol mandròs,

i el silenci imposa l'absència.