EL GLOBUS
Voldria un globus
per alçar-me per sobre dels cingles,
els penyassegats,
per albirar la vànua acolorida
d'ocres i marrons.
Alçar-me amb la força del vent
un efecte papallona en veure't.
Passar a ras de lluna
i dur-te a mans plenes,
un bocí de cel.
En aquest poema tant si és de dia com de nit, com a papallona en la llum has jugat amb aventatge.
ResponEliminaDur un bocí de cel, un meravellós regal.
Dur a mans plenes, fóra el que fóra, quina donació.
ResponEliminaSalut i Terra
M'hi apunto, ha de ser una visió meravellosa, la dels cingles des dels núvols... molt evocador, m'agrada...
ResponElimina