AQUESTA NIT QUE S'ENTELA.

S'entela la nit,

acèrrims a la vida

ens crèiem imperibles.

Les campanes s'acomiaden d'algú.

Enllà queden les veus,

ecos que ressonen

en el crani del que es queda:

-Però si ahir, estava bé...-

com si necesitèssim un temps exacte.

per a tancar per sempre les parpelles.