EL CAMÍ DE LA TARDOR
Vine,
on poguem amagar-nos les agulles clavades,
on les petjades son emisàries.
On l'aire tebi
ens acluca els ulls,
polsejant-nos daurats,
i el brisall du dents de lleò
sobrevolen desitjos.
Vine,
al camí de la tardor
que anuncia
l'inici d'un idili.
la tardor facilita un camp excelent per bonics texts i fotos també precioses. però jo, digue'm masoca, preferixo l'estiu de totes totes.
ResponEliminaSandra, la teua visita m'ha alegrat molt. No estic en un bon moment per a esriure. Tu sempre te'nsurtes molt bé. Aquest poema és fantàstic.
ResponEliminaVaig a donar un cop d'ull a la resta aban que em reclamen. Ara tinc molta feina a casa i a l'escol.
Una abraçada.
Joana