T'ESTIMO

Si estimar és plorar quan tu ho feies, per empatia  tot sentint la cremor per dins del teu dolor.
Absent de tots els sentits i les percepcions, només per sentir mitjançant el fil mental que ens uneix, que plores i jo no hi sóc, crec que t'estimo.. Si és encendre una espelma cada dia perquè t'arribi la seva claror quan tot ho veus fosc.
Si estimar, (potser et semblara poc és), voler estar amb tu a cada moment, i obrir-me de secrets i de somnis.
Perdonar-te les paraules que algún cop van ferir-me i albirar un joc quan en realitat jo m'ofrenava.
Crec que t'estimo. Però amb tota la força pura i blanca que en sóc capaç d'aplegar.
Tant, que puc prescindir de tu, amb una condició mínima;
Sigues feliç sense mi, si no aquest esforç no paga la pena.

Si estimar és plorar d'emoció després de penjar el telèfon, o simplement, tancar el blog amb una il·lusió als ulls, hem penso que t'estimo, no sé com. Però t'estimo.
Així que et vull feliç, somrient com et recordo, perquè cada cop que hi pensi hem vindrà un somriure d'ulls, Viu,que això es massa lleu per a perdre un minut, cerca, prova, que jo...
t'estimaré sempre, perquè he complert la meva missió;
estimar.te des de l'altra punta del mon.