DESITJOS INFANTILS
Delimitar absències,
duc dos cors a les ulleres,
remullarme els peus, jugant amb els teus.
Perdre'm en el fons de la terra
agafant impuls com una taladradora a 3.000 revolucions.
Escapolir-me,
pensava que ja estava.
fugir veloç
alçant les ales,
amagar-me rere la lluna per albirar-te
besar-te com un brisall alçant el llavi superior.
abraçar-te sense tocar-te, de pensament
que no em vegis ara,
que he perdut l'inteligencia i era el meu bé preuat.
Mentre la cerco...
Estare comunicant, vale?.
duc dos cors a les ulleres,
remullarme els peus, jugant amb els teus.
Perdre'm en el fons de la terra
agafant impuls com una taladradora a 3.000 revolucions.
Escapolir-me,
pensava que ja estava.
fugir veloç
alçant les ales,
amagar-me rere la lluna per albirar-te
besar-te com un brisall alçant el llavi superior.
abraçar-te sense tocar-te, de pensament
que no em vegis ara,
que he perdut l'inteligencia i era el meu bé preuat.
Mentre la cerco...
Estare comunicant, vale?.
Que no se'n vagin els desitjos infantils!
ResponEliminaReviure la infantesa suposa recuperar part de la nostra identitat i estimar-nos una mica més.
ResponEliminaUna abraçada.
M'agraden molt els teus poemes i
ResponEliminano em/ens deixen indiferents.
Gracies als tres pels vostres comments!
ResponEliminaGracies jordi, joana, i PCF!
us abraço!