LA PORTA DEL SOL
Es negra nit,
avanço descalça sobre l'aigua
xopa fins a les natges
cega de llum de sol,
em cremaré les ales.
Qui gosa resistir-se a una porta oberta
amb un cel rogenc de fons
ara,
m'aturaria,
marxaria sense mirar enrere..
de res servirá la ingravidesa.
Ves amb compte amb el sol. Algú m'ha dit que s'intentes tapar-lo amb un dit, te'l pot cremar. Imagina el que faria amb les ales.
ResponEliminaFantàstic poema, de debò.