ESPERIT...

Persegueixo tan apassionadament el somni, que no havia pensat en cóm seria.

Que n'hi hauria de diferent, com una nena que corre rere un globus i quan el te a les mans decideix amollar-lo al vent.

No no tinc cap somni, be un: que em llegissiu, aquest va ser el primer el de la dent de lleo.

Ara m'he quedat un pel erma, d'històries, de promeses, de somnis, de malediccions, de denúncies.

Es com si tota la força que em mou s'haguès exhaurit i l'hàlit que m'impulsava haguès abandonat el cos.

Mentre vaig llegint, perdent-me en històries al.lienes. Esgarrifant-me amb algunes es cert.

Deixo el papallones adormit mentre cerco informació útil i diferent pel bloc.

Us abraço.