EL QUE PENSAVA MENTRE DORMIES...
Imatge extreta de www.losruidosdelacalle.comEl que pensava mentre dormies, era que no tindrem estels que comptar, ni sentirem junts el campanar de l'esglèsia.
Pensava en les paraules que s'havien esllavisat dels llavis, tremoloses com a plomes enganxant-se en la sang de les ferides obertes.
En un castell de focs encenent a cada guspira uns llençols queixosos.
Aleshores, sentia la imperiosa necesitat d'escolar-me en el teu somni, per saber si allà senties el bombeig de la nostra sang, i el cos calent i suau per la tendresa abocada.
Pensava en acotxar-te amb un mantell de firmament, per assegurar-te un descans serè.
Volia acostar-me a tu per dançar amb el teu batec, unificant respiracions, una remor de mar trencant en una escullera.
Vaig pensar que tant de bo, pogues tornar-li a donar la volta al meu rellotge de sorra.
He fet un vol en el teu bloc, el recomano per els tocats per l'art d'escriure.
ResponEliminaUna abraça
Són d'agrair uns pensaments recollits amb tan de sentiment que aviven el foc de la intensa cremor interior i de la dolçor unificada del desig.
ResponElimina