JUNY

Juny, es una llengua que s'enduu els camins argentats de llàgrima.
Hi ha mots que suren en la memòria, alguns travessats a la molsa, però d'altres van encaixant-se poc a poc als joncs creant un teixit esponjós.
Mentrestant, pinto lletres xines, en traç mil.limètric. Vaig acolorint l'espai que m'envolta, les hores i minuts. Viure, dins d'un cuadre de Monet.
Em conformo, amb els petits nenúfars que encara baixen riu avall, un plè de coneixement.
Només puc escriure el poema, planejant sobre ell, un hidroavió que sobrevola aquest Haykú, curt i contundent. Cóm seria el nostre hayku?.
Així, camaleònica la pell es d'ambre i els ulls, crepuscle.