LA IDENTITAT DE L'ESCRIPTOR

📚 SÈRIE: Escriure i pensar

♎ Balança: el pes del dubte

Sobre la identitat, la indecisió i la mirada que escriu

Forma part de la meva natura el dubte existencial i el debat portat fins a l’extrem. Així doncs, em reconec com un ésser d’indecisió digna d’estudi, no sé si per culpa dels astres. Soc Balança.

Tot i així, el pes de les decisions mai no és equilibrat. Pot arribar a convertir-se en un veritable dilema decidir entre una llauna de tonyina Calvo o Rianxeira.

Així doncs, brindo imaginàriament perquè la providència, la meva aliada fidel, em posi de vegades les respostes en safata de plata.

Llegeixo amb avidesa Joan F. Mira.

La identitat de l’escriptor o escriptora em porta a descobrir que el que fa característica la meva manera d’escriure poesia és la frenesia amb què ho faig. Però no sé dir les coses d’una altra manera.

Aprendré mots, corregiré faltes, però no vull desprendre’m d’aquella Sandra autodidacta que us agraïa la visita diària.

Mentre m’endinso en aquest text que trobo fascinant i que desitjo compartir —encara que no tingui res a veure amb la temàtica del bloc—, em reconec en aquest moviment constant entre el dubte i l’impuls.

✨ Sobre el que llegeixo

En els textos de Joan F. Mira hi ha una manera de pensar el món que no busca respostes ràpides, sinó relacions profundes entre les coses. La identitat, la cultura i la llengua no hi apareixen com a idees fixes, sinó com a formes vives que es transformen amb el temps i amb qui les observa.

Llegir-lo és entendre que pensar no és arribar a un lloc, sinó mantenir-se en moviment dins del significat. I que la identitat no és una definició, sinó una conversa contínua amb allò que som i amb allò que canviem.