TOTA UNA VIDA....
Giraven,
una infermera i un soldat del mil nou-cents.
a l'eix de l'ona espansiva d'olor de sucre de fira.
Empesos per l'inèrcia de viure,
van salvar-se.
ballaren a ritme de metralla
sota la veu rovellada de Machin
amb ulls de túnel
van prometre's
defensar-se
de la garsa de la solitut.
au carronyera
que s'alimenta del teu buit.
Sé d'altres...
en els que la garsa
els va deixar el relleu de les cuatre barres al pit.
M´ha agradat molt, em recorda els meus avis i els meus oncles i tota aquella gent que va haver de viure l´amor primer sota les bales i llavors en la distància a l´exili.
ResponEliminaGràcies per explicar-ho així.
Gràcies maca! m'ha vingut un atac d'enyor aquest matí, quan va morir el meu avi no vaig poder escriure ni una ratlla, i sé que aquesta nit quan ho vegi la meva avia, plorarem abraçades com a nenes.
ResponEliminauna abraçada.