dimecres, 29 de desembre de 2010

MEI MARTINEZ

Quan vaig estar a Navata, a propòsit del recital de VERSOS.CAT, ja sabeu que vaig conèixer fisicament a algúns companys i companyes amb els que mantenia relació epistolar.
Assumpta Estarriol, va llegir alguns poemes de Remei Martinez, poemes que N'Assumpta va dedicar perquè la Mei ja no hi és, i ho va fer amb una dolçor serena. Escoltant aquells quatre poemes, em vaig adonar de la calidesa de l'Autora.
En acabar el recital vaig dirigir-me a tots demanant les sensacions per fer l'article de la nit, i a Na Carme Pagès que havia vist que venia amb N'Assumpta li vaig preguntar on podria trobar l'obra de Mei Martinez, ella em va dir que enlloc, que la Mei no havia publicat mai. (Va morir invisible, com la meva amiga Anna,), i com molts altres, però després per email em va dir que si volia me'n podia fer arribar alguns poemes, que he rebut avui mateix per tramesa postal, i se'm han negat els ulls, i he començat a tremir el rictus, després sabreu perquè.
Aixi que aquest és el meu humil homenatge, i l'infinit agraïment a Carme Pagès 

REMEI MARTINEZ

Alguns detalls
Va néixer a Barcelona, però residia en una bonica casa del nucli antic de Navata. No sols escrivia poesia, també pintava i ho feia amb la mateixa senzillesa i intensitat que escrivia. Participant en les nits de poesia de la comarca, era estimadíssima per tothom degut al seu caràcter afable i únic.
Fa anys que un àlien, com ella mateixa va escriure a la increible poesia "Cranc", se la va endur. Ara viu encara més intensament en el record de la gent que la va estimar.







LA MEL


Corro com una boja
camí avall, 
trepitjant farigoles i romanís, 
totes les abelles del rusc
s'enreden en els meus cabells, 
i totes les olors del bosc
s'enreden en el meu crit. 






QUI TIRA LES BOMBES?


Dues nenes corren a la font,
l'aigua raja clara
els peus son ben xops
qui tira les bombes?
on son els coloms?
l'una li diu a l'altra:
-si ara morim
dormirem al cel-. 




Enteneu ara, perquè se'm han negat els ulls, i perquè encara tremolo?


Podeu llegir la Mei, i la Carme Pagès, ( a qui també dedicaré aquesta secció) a VERSOS.CAT. 
i n'Assumpta però primer ho haig de preguntar. 



4 comentaris:

  1. T'entenc molt bé Sandra. Hi ha persones que tenen un do especial per tocar-nos la fibra sensible i moltes vegades no les coneixem, però hi són i la seva sensibilitat forma un petit núvol que ens envolta i fa que siguem millors. Jo he sentit una petita esgarrifansa...
    Bona sortida i entrada d'any amb bona companyia i molta poesia.
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  2. Gràcies M. Roser em va sobtar la seva senzillesa, i la forma d'introduir-te en un context.
    Bon any!
    I no oblidis el més important pel 2011: ser feliç!

    ResponElimina
  3. els qui varem coneixer la mei i els qui la verem animar a escriure, t'agraim moltissim l'article.
    Quim Ponsa

    ResponElimina
  4. Gràcies a vosaltres!A Carme la confiança d'enviar-me els poemes, i la il.lusió que m'ha fe rebre les quartilles.
    Una abraada. Quim.
    a Literatura en Femení, la Mei.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?